Una pròtesi de 3.000 anys d?antiguitat
Egiptòlegs de la Universitat de Basilea analitzen aquesta sorprenent troballa realitzada a la tomba de la filla d'un sacerdot a la necròpolis de Sheikh Abd el-Qurna
Una pròtesi per al peu de gairebé 3.000 anys d'antiguitat (Matjaž Kačičnik/Universitat de Basilea)
A la necròpolis de Sheikh Abd el-Qurna, a la riba oest del Nil, a prop de Luxor, els arqueòlegs de la Universitat de Basilea van trobar un objecte sorprenent. Entre les pertinences de la filla d'una prevere egipci van trobar un artefacte de fusta, una pròtesi per al dit gros del peu dret amb gairebé 3.000 anys d?història.
Els egipci han sotmès la peça a una profunda anàlisi amb microscopis, tecnologia de raigs X i tomografies per ordinador. I han descobert que la que la punta de fusta (que representa el dit) va ser reinserida diverses vegades al peu de la propietària. A la investigació han participat experts del Museu Egipci del Caire -que és qui guarda la pròtesi des que va ser trobada- i de l'Institut de Medicina Evolutiva de la Universitat de Zuric.
La pròtesi va ser descoberta a la necròpolis de Sheikh Abd el-Qurna
Aquest dit del peu artificial de principis del primer mil·lenni abans de Crist demostra l´habilitat d´un artesà molt familiaritzat amb la fesomia humana, com es pot veure amb la seva mobilitat i la robusta estructura de la corretja que l´uneix al´extremitat.
La pròtesi de l'Edat de Ferro es va trobar en una tomba que havia estat saquejada tallada a la roca d'una vella capella funerària que va passar molt de temps inactiva al turó del cementiri de Sheikh Abd el-Qurna.
El dit gros artificial té molta mobilitat
Les tombes estaven destinades als membres de la classe alta propers a la família reial i els arqueòlegs de la Universitat de Basilea les han estat estudiant des del 2015. Els enterraments més antics coneguts en aquesta necròpolis es remunta a principis del segon mil·lenni abans de Crist, encara que Sheikh Abd el-Qurna va tenir el seu apogeu al segle 15 aC.
Moltes d'aquestes estructures excavades a la roca s'han reutilitzat i remodelat diverses vegades per acollir nous enterraments durant el primer mil·lenni abans de Crist. Més tard, van servir com a habitatges, en un procés que va començar amb els primers ermitans cristians i que es va estendre fins al segle XX.
Les tombes estaven destinades als membres de la classe alta propers a la família reial
David Ruiz Marull
