Què és el peu cavus?
El peu cavus és una malformació anatòmica en la qual l'arc del peu és més alt del normal. Això implica una modificació del suport a terra i una distribució diferent del pes corporal als peus. Les persones que no presenten cap patologia als peus redistribueixen el seu pes corporal en tres parts concretes del peu; el taló, la part central externa i la part davantera (on resideixen els dits), en canvi, les persones que pateixen de peu cavus recolzen tot el pes només al taló i la zona davantera (metatars).
Cal tenir en compte que el peu cavus pot ser asimptomàtic. No obstant això, quan el peu cavus és simptomàtic, els indicis poden consistir a:
- Dolor o malestar als peus, especialment als costats o en la zona del metatars.
- Dolor i inestabilitat en els turmells, la qual cosa predisposa a esquinços repetits.
- El desenvolupament exagerat de l'arc longitudinal s'acompanya d'un escurçament dels músculs extensors dels dits originant els dits en martell o en urpa.
- Elevació de la volta plantar i retracció de la fàscia provocant que s'escurci el peu.
- Aparició de callositats en zones de màxima pressió, com el taló, o la zona metatarsiana.
- Dificultat per romandre dret moltes hores consecutives, caminar llargues distàncies o córrer pel fet que s'intensifica la sensació dolorosa.
Escoltar el pacient, fer un bon examen físic i fer una anàlisi del seu historial mèdic sol ser un protocol suficient per obtenir un diagnòstic correcte i poder planificar el tractament més adequat.
Diem que escoltar el pacient és important perquè el diagnòstic de peu cavus inclou una revisió dels antecedents familiars ja que sol ser una afecció hereditària.
Efectuem un estudi biomecànic de la petjada i examinem si el pacient presenta alguna alteració neurològica. Si l'arc alt del peu és degut a un trastorn neurològic o una altra afecció mèdica, és probable que empitjori progressivament.
Per aquest motiu solem demanar altres proves diagnòstiques entre les quals cal destacar: raigs X, ressonància magnètica nuclear (RMN) de cervell i medul·la espinal i electromiografia.
Poden ser dorigen congènit o adquirit.
La majoria de les persones amb peu cavus pateixen un trastorn neurològic, que pot ser estàtic (els símptomes no canvien) o progressiu (els símptomes empitjoren amb el temps).
Els trastorns neurològics estàtics que causen el peu cavus inclouen: accident cerebrovascular, poliomielitis, paràlisi cerebral, lesió espinal i lesió del nervi peroneu.
Els trastorns neurològics progressius que poden causar peu cavus inclouen: un tumor espinal, tumor cerebral, quist espinal, distròfia muscular, atàxia de Friedreich i síndrome de Charcot-Marie-Tooth.
En funció de la gravetat del quadre simptomàtic, el tractament pot ser conservador o quirúrgic.
El tractament conservador del peu cavus pot incloure una o més de les opcions següents:
Podologia. En el cas que el pacient presenti durícies o calls a les zones de suport.
Aparells ortopèdics. Plantilles personalitzades que s'ajusten a la sabata i són beneficioses perquè ofereixen estabilitat i esmortiment al peu augmentant la superfície de contacte i millorant el repartiment de càrregues.
Ortesis digital de silicona.Per protegit els dits que estan en posició d'urpa.
Modificacions del calçat. Les sabates de canya alta subjecten el turmell i les sabates amb talons una mica més amples en la part inferior aporten una major estabilitat.
Exercicis de fisioteràpia. Per millorar els músculs del turmell i aconseguir una major estabilitat, acompanyats d'exercicis d'estirament (o allargament muscular) amb la finalitat d'enfortir tots els músculs de la cama.
Si el tractament conservador no aconsegueix alleujar el dolor i millorar l'estabilitat del peu, és possible que calgui cirurgia.
