El dit en martell és una de les causes més habituals de trastorns funcionals dolorosos de l'avantpeu
Als nostres Centres Podomèdic realitzem ortesis de silicona per protegir aquests dits i evitar l'aparició de callositats molestes.
Què és el dit en martell?
És una deformitat que afecta principalment el segon dit del peu, però també es pot presentar des del segon al cinquè dit.
La característica principal és que l'extrem distal del dit està plegat cap avall.Si l'afectat és un sol dit, s'anomena dit en martell. Si estan afectats més dits, en urpa.
La causa més comuna és el resultat d'un desequilibri entre el grup de músculs extensors i flexors dels dits. Per això, el dit entra en una posició d'urpa.
Com a conseqüència de la pressió i del fregament continu de les protuberàncies articulars amb el calçat, l'os é tendencia a hipertrofiar-se i la pell reacciona generant un call a la part superior del dit del peu, a banda i banda del dit o bé a l'extrem del dit. A més, en funció del grau de deformació, també pot aparèixer una durícia a la planta del peu, que provoca dolor al caminar.
Les causes poden ser diverses:
- Pot ser congènit i presentar-se en néixer.
- Per l'ús de sabates inadequades: curtes i estretes, que contribueixen en l'aparició d'aquesta deformitat.
- Les alteracions estructurals del peu contribueixen a la formació de dit en martell.
- D' origen traumàtic, com a seqüela d'un traumatisme.
- Malalties reumàtiques com l' artritis reumatoide.
- Malalties neurològiques que cursen amb trastorns neuromusculars.
- Trastorns metabòlics com la diabetis.
La molèstia depèn del grau de deformació. El dolor se situa essencialment en les protuberàncies articulars interfalàngiques. Algunes manifestacions clíniques del dit en martell poden ser:
- Callositats al dit afectat i a la zona plantar.
- Dit vermell, inflat, dolorós al tacte.
- Rigidesa a les articulacions del dit.
Un examen clínic i una història detallada permeten fer un diagnòstic. Tanmateix, les radiografies són molt útils per avaluar la magnitud de la deformitat i el grau d'artritis en l'articulació.
Depèn de l'edat del pacient i de la flexibilitat del dit. En els pacients joves i amb dits flexibles es pot optar per fer servir una ortesi de silicona per corregir la deformitat i evitar el frec amb el calçat.
En els nostres Centres Podomèdic realitzem ortesis de silicona a mida per protegir aquests dits i evitar l'aparició de callositats molestes.
Els casos severs requereixen una operació quirúrgica destinada a redreçar l'articulació deformada.
- Utilitzar un calçat d'una mida adient.
- Tenir especial precaució amb la manipulació de les callositats a les sales de pedicura.
- Evitar els encoixinats medicinals que venen a les farmàcies, ja que contenen àcids que poden ocasionar cremades químiques i també desencadenar la formació d'úlceres i infeccions. Aquests apòsits estan totalment prohibits en diabètics i en persones amb mala circulació, que han de ser tractats per podòlegs i de manera periòdica.
- També és important fer exercicis amb el dits per evitar que les articulacions es tornin rígides.
