Les piscines poden ser un brou de cultiu de virus, paràsits i fongs

Les piscines poden ser un brou de cultiu de virus, paràsits i fongs

Us deixem l’enllaç d’una noticia publicada a la Vanguardia. Per prevenir infeccions de virus del papiloma (berrugues plantars) i fongs es molt important una bona higiene i eixugar-se entre els dits.

Virus, paràsits i fongs poden contreure's a l'aigua de les piscines si no es controlen adequadament allò que, afegit a la humitat i la calor, representa un brou de cultiu per a diverses infeccions.

L'excés de clor també incrementa el risc de patir irritacions dermatològiques, oculars i otitis a l'estiu, com han advertit especialistes mèdics en declaracions a Efe.

Tot i la normativa que regula l'estat de les piscines, alguns estudis puntuals donen dades preocupants: dos de cada tres superen els nivells de clor, només es dutxen abans de capbussar-se el 65% dels banyistes i gairebé en el 60% dels filtres s'ha trobat matèria fecal, entre altres deixalles.

En empassar aquestes aigües, es poden adquirir diversos virus, entre els quals hi ha els de les hepatitis A o E, bacteris com la Escherichia coli i determinats paràsits. Fongs, com la candida albicans, que pot afectar la pell, la boca o els òrgans genitals, es contagien per contacte, així com els que fan malbé les plantes dels peus.

Els símptomes més comuns associats amb el bany són els gastrointestinals, com diarrea o vòmit, trastorns a les orelles, la vista i les vies respiratòries i irritació cutània. "El clor és molt irritant per als ulls, sobretot en excés, cosa que sol passar sovint a les piscines públiques", ha exposat Javier Hurtado, director mèdic de Fundación Rementería, que ha afegit que també pot comportar problemes respiratoris o d'oïda .

Notícia: Les piscines poden ser un brou de cultiu de virus, paràsits i fongs.

Deixa un comentari

error: Contingut protegit.

Tres generacions cuidant els peus

Des de 1979, la tradició familiar i la tecnologia avançada per a la salut dels vostres peus.

Soja Aurora Casals Lluch, Llicenciat en podiatria de la Universitat de Barcelona i un orgullós representant de la tercera generació dels podòlegs de la meva família.
Tot va començar amb la meva àvia, Montserrat Castells Nat, apassionat pel coneixement i el pioner en la seva època. Després d’obtenir totes les diplomades que ofereix la Universitat de Barcelona, va estudiar Podologia (1975–1979) i en 1983 es ​​va titular també com a Tècnic Ortopèdic. Va iniciar la seva carrera a Sant Feliu de Guíxols El 1979, a la consulta del meu gran grup, un metge rural del gran prestigi, Martí Casals.
El 1980 va obrir una altra consulta a Barcelona, va col·laborar amb el doctor Ramón Vilat, va treballar als Estats Units ... ..

Segueix llegint la nostra història